Tipus de Cerveses

Tipus de cerveses

Com poder descriure tots els tipus de cervesa que existeixen?, buf… Quina gran pregunta, això crec que pot portar-me tota una vida.

Però farem el que podrem.

Primer de tot em de saber que totes les cerveses (hi ha alguna excepció que ja mencionarem més endavant) provenen de dos tipus en qüestió , que són , les Ale i les Lager.

Diferències :

El que diferencia bàsicament els tipus de cerveses , és el llevat  . Les tipus Ale, són elaborades amb llevats flotants, és a dir que floten en la superfície del most en fermentació . Mentre que les tipus Lager s’elaboren amb llevats que fermenten al fons de la cuba.

Les tipus Ale fermenten més ràpidament a temperatures entre els 15 i els 25°C, mentre que les tipus Lager , fermenten més lentament entre els 5 i els 9°C. Les cerveses tipus Ale , poden servir-se als pocs dies de finalitzar la fermentació, metre que les tipus Lager , han d'estar durant un cert període emmagatzemades a 0°C. Els períodes solen oscil.lar entre les tres setmanes i els tres mesos aproximadament (sempre hi ha excepcions). Lager vol dir magatzem en alemany , d’aquí ve el seu nom.

S’acostuma a servir les cerveses tipus Ale, més calentes, entre els 12 i 18°C, i les Lager entre els 7 i 10°C.

Feta aquesta diferenciació, ja tenim l'origen de gairebé totes les cerveses del mercat . Com a dada curiosa, he trobat cent tres (103) tipus diferent de cerveses, de les quals es poden dividir amb setanta tres (73) tipus Ale i trenta (30) Lager.

Però com entendreu, sols posaré les més importants. Encara que no descarto anar ampliant-les, a mesura que les vagi provant.

Tipus:

-Abadia : S’anomenen d’abadia , perquè la majoria són elaborades i inspirades en antigues cerveses realitzades per monjos a l’interior dels monestirs o abadies. S’elaboren habitualment amb civada. Tenen una alta fermentació  (tius Ale) i maduració , de 2 a 3 setmanes com a màxim un mes. És una cervesa forta i artesanal. En aquest tipus de cervesa se solen trobar les denominacions de doble o tripel.

Quan es parla de doble o triple , no es refereix al número de fermentacions realitzades. Les cerveses d’abadia, fermenten durant uns cinc dies a les cubes de fermentació, continuant als tancs de guarda. Després tornen a obtenir una fermentació en ampolla , pel que desenvolupen dues o tres fermentacions,  depenent dels dies contem el temps passat en el tanc com una nova fermentació o no.

En qualsevol cas  podem contar amb dos fermentacions , en cuba i en ampolla.

Les dobles solen ser torrades i les triples rosses.

-Ale Belga: Gairebé totes les cerveses belgues són de fermentació alta, Ales, però a Bèlgica no sempre se les etiqueta així. Existeix un grup de cerveses, que a Bèlgica se les anomena Ales i que tenen característiques similars a un grup de cerveses elaborades a diferents parts del món. Seria el grup de les Pale Ale britàniques, les altbier de Dusseldortf i les Ale de la costa oest dels EEUU, totes de fermentació alta i color daurat fosc. Solen ser cerveses de color coure vermell de densitat mitja, contingut alcohòlic al voltant del 5%, suaus i afruitades.

-Ale Irlandesa: És caracteritzen pel seu color rogenc, que és una tradició irlandesa, els seus tocs afruitats i un definit caracter de malta. Per desgràcia a Irlanda cada cop queden menys productors de Ale, ja que les cerveses més begudes son les Porter i Stout.

-Altbier : Fermentació alta. Conté entre 4,5 i 4,7% d’alcohol. Color fosc, casi negre, gust amarg i fort aroma. És provinent de Düsseldorf (Alemanya). El seu nom significa cervesa vella

-Barley Wine : Cervesa anglesa extraforta. El seu color és fosc i el seu contingut en alcohol sempre és superior als 6%, rondant el 11% d’alcohol. És una cervesa que generalment conté un cert grau d’amargor.

-Berliner Weisse : Cervesa de fermentació alta, amb molt de gas i poc alcohol , normalment sobre un 3%. Hi han de diferents gustos i colors.

-Bière de Garde: És una cervesa originària dels voltants de la ciutat de Lille, França. Són cerveses realitzades a petites cerveseries de forma artesanal i que normalment s'ofereixen en ampolles tipus champagne. És poden envellir fins un any, arribant a millorar durant aquest temps. Són cerveses relativament fortes i tenen entre un 6 i un 8% d'alcohol, poden tenir un color pàl-lid, daurat-ambre o castany fosc, son afruitades i amb bon gust a malta.

-Bitter : Cervesa anglesa molt carregada de llúpol que li dóna un gust molt amarg. El seu color és molt variat i el contingut en alcohol varia en funció de les diversitats de Bitter que existeixen. Lo normal és que continguin entre un 3,75 i un 4% d’alcohol i l’especial entre un 4 i un 4,75%. També hi ha una especial extra que conté aproximadament un 5,5% d’alcohol.

-Bock : Cervesa forta de fermentació baixa. Conté normalment més de un 6,25% d’alcohol i pot ser daurada, marró o fosca. Existeixen diversos tipus de Bock, com les Maibock, Doppelbock i Weizenbier. Normalment aquesta cervesa es produeix durant la primavera i la tardor.

-Brown Ale: Cervesa Nortamericana, fosca, de paladar dolç i amb un contingut baix en alcohol, entre 3 i 3,5%.

-Cream Ale : Terme americà per designar cerveses suaus i clares, amb un contingut d’un 4,75% d’alcohol aproximadament. Molt semblants a les Kölsh alemanes.

-Export : Cervesa de Baixa fermentació, amb més cos que una Pilsner i amb un gust més sec. Acostuma anar entre els 5,2 i els 5,5% d’alcohol i s’indica amb la paraula “Premium Beer”.

-Gueuze : És una cervesa preparada a base de  mesclar varis tipus de “Lambic” i edats diferents. És originària de Brusseles.

-India Pale Ale: Cervesa originària dels dies en què la India formava part de les colònies Britàniques. Són les famoses inicials (IPA) que podeu trobar a cerveses com la Hardcore. Té un alt contingut d’alcohol i sobretot de llúpol, que li dona aquest gust tant amarg.

-Kölsh : També anomenada Koelsch, és una cervesa local alemanya que és produïda a la localitat de Colonia. És una cervesa de fermentació alta, daurada, amb un contingut d’alcohol entre els 4,3 i el 5%. Aquesta cervesa és fermentada entre els 13 i els 21°C , per ésser refredada posteriorment.

-Lambic : Aquesta és una cervesa que no es pot considerar ni Ale ni Lager. Es denomina de fermentació espontània, ja que s’utilitzen llevats silvestres. El seu origen és a la Vall del Zenne , pels voltants de Brusseles i solament es realitza allà. Normalment se l’afegeix un toc de maduixa , préssec o cirera (kriek). Particularment, a mi no m’agrada, és més semblant a una sidra que a una cervesa.

-Mild : Terme utilizat a certes cerveses que contenen poc llúpol. Són cerveses amb bastant cos, encara que continguin poc alcohol, sobre un 3%.

-Munchener/Münchner : Cervesa estil Munich. Són fosques o marrons i acostumen a tenir sobre un 5% d’alcohol. Existeixen d’altres més clares que no arriben al 3,7%. No s’ha de confondre amb les cerveses típiques servides a l’Oktoberfest, ja que aquestes es denominen Märzen que vol dir que són realitzades al Març.

-Old Ale: Són cerveses fosques, amb molt de cos i a vegades una mica dolces. El contingut alcohólic pot variar entre el 5,5 i 8,5%. El terme old és refereix a vell  i és degut a el métode antic de realitzar la cervesa, no a la seva antiguitat.

-Pale Ale : Cervesa clara, amarga. Semblant a les India Pale Ale, però sense arribar a l’amargor i grau alcohòlic. Solen ser cerveses rogenques.

-Pilsner : També anomenada Pilsener o Pils. Actualment a la majoria de les cerveses del mercat se les denomina Pilsner. El que és sense dubte un error, ja que solament poden ser denominades Pilsner a les cerveses realitzades a la regió Bohèmia de Pilsen i voltants (República Txeca). És una cervesa daurada, de fermentació baixa. Solen tenir entre uns 4,5 a 5,5% d’alcohol.

-Saison: Cervesa de la zona francòfona de Bèlgica. D’alta fermentació i refrescant, normalment embotellada i que conté entre uns 5,5 a 8% d’alcohol.

-Scotch Ale : Acostumen a tenir un fort gust a malta. Són fortes i fosques. A Escòcia es solen classificar en funció del contingut d’extractes primitius (malta, llúpol, etc...) i del grau d’alcohol: Van des de Light, Heavy, Export i Strong.

-Stout : Cervesa molt fosca, fins i tot negre, d’alta fermentació i fabricada amb malta torrefactada. Existeixen varis tipus dins les Stout  com son les Sweet Stout, que acostumen a ser més dolces i amb un contingut en alcohol d’entre 3,75 a 5%, les Dry Stout d’entre 4 a 8%, i les Imperial Stout d’entre 7 i 10% d’alcohol.

-Trapenses : Són igual que les d’abadia. Es diuen Trapenses o Trapistes per l’ordre monàstica  originària de Le Trappé, França, acostada posteriorment a Bèlgica i els Països Baixos. D’aquests monestirs sols queden set en tot el món, dels quals sis són a Bèlgica: Chimay, Westmalle, Orval, Rochefort, Westleveren i Achel, i un al nord d’Holanda, Le Trappe.

Totes les cerveses Trapenses o d’Abadia solen anar dels 6 als 12 % d’alcohol i van del rogenc al negre.

-Weissbier : També anomenada Weisse. És una cervesa de blat  (al voltant del 50%) de fermentació alta i d’un contingut d’alcohol d’un 5%. També són anomenades tipus White, denominació de cervesa blanca.

Fins aquí i de moment. Sé que hi han altres tipus, però aniré posant-los poc a poc.


Salut!